Els trastorns d’ansietat

Què són?

L’ansietat és una emoció. Com qualsevol emoció, forma part de la vida i totes les persones la sentim en algun moment. Però de vegades la sentim de manera tan freqüent o tan intensa que ens impedeix fer coses que són part de la nostra vida habitual. Quan això passa, parlem dels trastorns d’ansietat.

TIPUS

Trastorn d'ansietat de separació

Alguns nens o joves se senten molt angoixats i neguitosos quan es troben lluny de les
persones que estimen, aquelles amb les que tenen més vincle (normalment pares,
germans o avis).

L’angoixa fa que es preocupin de manera constant per si els passa alguna cosa dolenta o desagradable a les persones que estimen quan estan lluny d’ells (per exemple, que pateixin un accident, malaltia, etc.). Per aquest motiu comencen a deixar de banda les activitats que impliquen marxar lluny de casa o quedar-se sols.

Quan saben que s’han de separar o quedar-se sols, s’angoixen molt només de pensar-ho; solen patir molèsties físiques, com mal de panxa, nàusees, mal de cap, etc. També poden tenir malsons freqüents sobre aquests temes.

Tot això sol fer que aquestes persones no vulguin dormir mai fora de casa o allunyats dels éssers estimats, encara que sigui per un bon motiu (com anar de campaments, dormir a casa d’un amic, o un viatge).

Considerem que és un trastorn quan això afecta a diferents aspectes i entorns de la persona, i quan li passa durant més d’un mes (sis mesos si és una persona adulta).

Mutisme selectiu

Anomenem així a l’incapacitat per parlar en algunes situacions concretes o amb determinades persones, malgrat que sigui necessari fer-ho i malgrat poder fer-ho en altres situacions (ex. incapacitat per parlar a l’escola, encara que sí que pugui parlar amb la família; o amb els adults encara que sí que pugui fer-ho amb la gent de la seva edat).

Això no passa per un problema físic ni de llenguatge i afecta a l’escola, la feina o les relacions de la persona.

Fòbia específica

Totes les persones tenim coses que ens posen neguitosos i ens fan por o fàstic. La paraula fòbia es fa servir de manera habitual al carrer, però de vegades es fa servir incorrectament.

Quan podem dir que una por/malestar relacionat amb una situació, animal o objecte és realment una fòbia? Quan el malestar que provoca és molt intens i desproporcionat i sempre apareix davant de la situació/ animal /objecte.

Tant, que fa que intentem per tots els mitjans no estar en contacte amb allò, i afecta de manera important alguna part important de la nostra vida (relacions amb els altres, notes, feina, etc.). El malestar o les accions que fem per evitar el contacte han de durar més de sis mesos perquè es consideri una fòbia específica.

Algunes fòbies habituals són: als gossos, a les aranyes, a les alçades, a la sang, o a les tempestes, entre d’altres.

Trastorn d'ansietat social

En el dia a dia, ens relacionem i parlem amb altres persones (situacions socials).
Algunes d’aquestes situacions ens posen una mica nerviosos a tots perquè sentim que els altres ens observen i ens avaluen: per exemple, al parlar davant d’un públic, conèixer gent nova, fer una entrevista de feina, etc.

Algunes persones senten molta por o ansietat en aquestes situacions per por de fer el ridícul, que es noti que estic nerviós i que els altres pensin malament de mi i em rebutgin, o que pensin que sóc un pringat perquè em poso vermell quan parlo a classe.

Durant l’adolescència, és normal tenir una mica “d’ansietat social”. En aquesta època, els amics són molt importants per nosaltres, ja que tothom vol encaixar i sentir-se acceptat; i les opinions de les altres persones ens preocupen.

Però de vegades, el malestar i l’angoixa apareixen sempre que estic en situacions socials, i és tan fort que faig el possible per no anar-hi i em vaig apartant dels altres. I quan no tinc més remei que anar-hi, ho passo malament. Si això dura una temporada llarga i em preocupa cada dia, podria tenir un trastorn d’ansietat social.

Trastorn de pànic

Un atac de pànic també es pot dir atac d’ansietat o atac d’angoixa. És quan apareixen de manera inesperada, intensa i ràpida unes sensacions físiques d’ansietat (palpitacions, suor, tremolors, sensació d’ofec, mal al pit, mareig, por a morir, etc.).
Quan això passa diverses vegades, pot fer que la persona es preocupi molt o que deixi de fer algunes coses habituals “per si de cas” li dóna un atac.

Els atacs de pànic són desagradables i poden espantar si no sabem el que són. És important tenir clar que no són perillosos per la nostra salut i que es passaran més de pressa si ens tranquil·litzem.

Què puc fer per tranquil·litzar-me? Les tècniques de respiració són la millor solució pels atacs de pànic. La respiració connecta les diferents parts del cos implicades en l’atac, i fa un efecte dominó sobre la resta del cos. Respiracions profundes i lentes, inspirant pel nas i expirant per la boca són les que més ràpidament faran que se’m passi.

Agorafòbia

En aquest trastorn, la persona experimenta por o ansietat en situacions en què creu que li costarà fugir o demanar ajuda en cas de no sentir-se bé o tenir un atac de pànic.
Aquestes situacions solen tenir a veure amb: anar en transport públic, estar en espais oberts i desprotegits, llocs tancats o enmig de molta gent, o trobar-se sol fora de casa.

Trastorn d'ansietat per la malaltia

Algunes persones es preocupen molt per la possibilitat d’agafar una malaltia greu.
Quan tenen qualsevol sensació o petita molèstia, comencen a pensar que és senyal d’una malaltia greu com una embòlia o un càncer. Això fa que vagin molt al metge i que comprovin moltes vegades el seu cos per si tenen alguna molèstia o algun signe de malaltia (ex. una taca a la pell, un “bulto”…).

La preocupació es calma una mica quan un familiar o un metge els tranquil·litza, però ben aviat torna a preocupar-los i poden pensar “i si el metge s’ha equivocat o no m’ha mirat bé”.

Trastorn d'ansietat generalitzada

Tots ens preocupem en algun moment per les coses quotidianes: arribar a temps a una cita, recordar fer algun encàrrec, preparar-me per una sortida amb els amics, les notícies sobre terrorisme… Algunes persones es preocupen de manera massa continuada i insistent per diferents temes i situacions “normals” del dia a dia. Amb la preocupació sovint apareixen malestars físics com cansament i tensió muscular, problemes per dormir, dificultats de concentració, i la sensació que tot ens enfada o ens molesta. És possible que els amics i familiars els diguin de vegades que "es preocupen massa per tot o “que li donen massa voltes a les coses”.

QUÈ PUC FER?

No et tanquis en tu mateix, connecta amb altres persones

Quan tens ansietat el cos et demana estar sol i quedar-te a la teva habitació o a casa, a llocs que et fan sentir segur o tranquil. Això et dóna una falsa sensació de calma, però empitjora l’ansietat quan has de fer qualsevol activitat i fa que el problema s’agreugi.

Truca a un amic per parlar o donar una volta, parla amb la família i intenta fer els àpats sempre acompanyat enlloc de davant de l’ordinador o la TV, parla amb els companys de classe.

Descansa les hores necessàries, ni més ni menys

El son ajuda a relaxar el cos i la ment. Però de vegades adormir-se costa quan estem nerviosos. Prepara’t per la nit progressivament, baixant el ritme i fent coses relaxants: escoltar música suau, dóna’t una dutxa tranquil·la, llegeix o mira una revista… Evita les pantalles (mòbils, Tv, ordinador) una hora abans de posar-te a dormir perquè el teu cervell es vagi desactivant i relaxant per dormir. Algunes coses que pensem que ens relaxen, no ens ajuden a dormir, per exemple: veure sèries fins a les 3 de la matinada per relaxar-te fins a tenir son, només provocarà un efecte rebot.

Un bon descans és imprescindible contra l'ansietat, però dormir massa hores “per no pensar” desajusta el son i fa que sigui poc reparador. Així que dorm almenys 8 hores
diàries, i no dormis durant el dia.

No et quedis quiet, mou-te!

L’ansietat moltes vegades ve acompanyada de molèsties al cos i de dolors. La solució més fàcil i sense efectes secundaris per aquests dolors és l’activitat física. Les opcions són infinites! Busca la teva! Surt a caminar amb un amic, agafa la bici per fer una volta, vés a nedar a la piscina, fer una classe de ball, fes boxa o arts marcials… comença de mica en mica i vés augmentant la intensitat gradualment.

L’exercici també t’ajudarà a connectar més amb el cos, que és una part molt important de la teràpia per l’ansietat. A més quan fem exercici es generen endorfines al nostre cos, que tenen l’efecte de calmar el dolor i provocar estats mentals positius.

Aprèn a relaxar-te

La manera més fàcil de relaxar-se és amb la respiració. Una de les primeres coses que s’alteren amb l’ansietat és la manera de respirar de la persona, que es torna molt poc efectiva: entretallada, molt forta i ràpida o poc profunda i ens pot donar la sensació que ens falta l’aire. Una respiració relaxant és: profunda i lenta. Com s’aconsegueix? amb pràctica.

Respiració profunda: Posa’t la mà a la panxa, agafa aire pel nas i intenta inflar la panxa com si fos un globus, a poc a poc. Mentre ho fas, compta mentalment fins a 4 per marcar un ritme lent. Aguanta l'aire a dins, mentre comptes fins a 3. Després treu-lo a poc a poc per la boca com si bufessis per un foradet petit, mentre comptes fins a 4.

Has de notar com la panxa es va desinflant a poc a poc. Repeteix-ho durant 5 minuts seguits.

Hi ha moltes maneres de respirar profunda i lentament, si fas algun esport, és possible que t’hagin ensenyat a respirar profundament. Si tens un sistema que et funciona, fes-lo servir!

Altres tècniques de relaxació són:

  • la respiració diafragmàtica
  • la relaxació muscular progressiva
  • la imaginació guiada
  • la meditació
  • exercicis de consciència plena

Què t’ha semblat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Creació i desenvolupament per Meeting Pharma Group