Trastorns de personalitat

Què és?

Primer per saber què és un trastorn de personalitat hem de definir què és la personalitat.
La personalitat es defineix com el conjunt de característiques que constitueixen la nostra forma de ser, i que fan que siguem diferents entre nosaltres (ens fa únics).
Aquesta forma de comportament està basada en dos components que en el dia a dia utilitzem com a sinònim freqüentment:

• El temperament: aquest està definit per la nostra biologia, és la part innata de
  la personalitat.
• El caràcter: aquest està influït per les experiències que anem recollint a la vida
  (la influència del que vivim).

Llavors quan diem que existeix un trastorn de personalitat?
Els trastorns de personalitat s’entenen dins la salut mental com una manera de ser que provoca malestar, ja sigui a un mateix, al seu entorn o a la societat.

Tipus de trastorn de personalitat

Aquests estan dividits en tres grups:

El Grup A, que engloba els comportaments més excèntrics.

• Paranoide: patró de personalitat caracteritzat per la tendència a la desconfiança, interpretant les accions dels altres com a malintencionades.
• Esquizotípic: patró de personalitat caracteritzat per dificultats de relació social, són persones excèntriques, rares, que tenen sensacions i creences estranyes.
• Esquizoide: patró de personalitat caracteritzat per la falta d’interès en les relacions socials (ni vol ni gaudeix de les relacions amb els altres) i l’escassa consciència dels sentiments propis o aliens.

 

El Grup B que engloba els comportaments més emocionals.

• Narcisista: patró de personalitat caracteritzat per la tendència a tenir una necessitat d’admiració. Són egocèntrics, arrogants, tenen fantasies d’èxit.
• Antisocial: patró de personalitat caracteritzat per la falta d’empatia. Actuen sense tenir en compte als altres, no respecten les normes socials, manipulen, podent presentar conductes agressives envers els
  altres a vegades.
• Límit: patró de personalitat caracteritzat per la tendència a la inestabilitat emocional amb estats d’ànim canviants i extrems, impulsivitat, amb unes relacions interpersonals extremes, també inestables (passen de l’amor a l’odi amb facilitat) i caòtiques.
• Histriònic: patró de personalitat caracteritzat per la tendència a una excessiva cerca d’atenció. Són dramàtics, seductors, amb necessitat d’aprovació per part dels altres i d’emocions molt intenses però
  superficials.

 

El Grup C que engloba els comportaments més temorosos.

• Evitatiu: patró de personalitat caracteritzat per ser excessivament conscient d’un mateix, amb molts dubtes, molt sensibles a la crítica o al rebuig, extrema timidesa, arribant a evitar situacions en les quals hagi d’haver-hi relació social.
• Obsessiu-compulsiu: patró de personalitat caracteritzat per la preocupació per l’ordre, les normes socials i la perfecció. Veuen el món en funció de les normes i l’ordre. Molt sovint presenten dubtes i dificultats per la presa de decisió. Són considerats com persones molt honestes, productives i eficients.
• Depenent: patró de personalitat caracteritzat per buscar constantment suport en els altres. Són submisos, immadurs i eviten prendre decisions adultes.

Causes

No hi ha una causa directa coneguda en aquest tipus de trastorns, però se sap que alguns esdeveniments poden influir-hi.

• Esdeveniments estressants durant la infantesa: vida familiar inestable, situació d’abús o negligència, pèrdua d’éssers estimats durant la infantesa…
• Antecedents a la família de trastorns de personalitat o altres trastorns mentals.
• Problemes de conducta a la infància (TDAH no tractat, trastorn de conducta…).

Què puc fer?

Quan la nostra forma de ser provoca malestar a un mateix o al nostre entorn hem de
demanar ajuda. Hi ha dos tipus d’ajudes que ens poden ser útils:

Teràpia psicològica
La principal mesura és aprendre a gestionar el dia a dia amb teràpia individual.

Tractament farmacològic
Els fàrmacs no estan destinats a modificar patrons de comportament, sinó a
alleugerir les conseqüències derivades del patró de funcionament, és a dir, es
tracten els símptomes secundaris al trastorn i als problemes derivats d’aquest.

Per exemple, es poden utilitzar quan hi ha símptomes importants de:

• Ansietat
• Depressió
• Impulsivitat
• Inestabilitat emocional…